Crida a la unitat
OPINIÓ | "Crec que cal fer quelcom, i no estar a l'espera de les concretes cites electorals. Una iniciativa ciutadana, com aquesta, pot ser una eina de pressió, de conscienciació."
Acte "Crida a la unitat", a l'Octubre CCC de València | CAMDE PV
Vicent Àlvarez
05/05/2026 11:57
Benvinguda siga la “Crida a la unitat“, una iniciativa ciutadana que s’ha presentat al Cap i casal amb un plantejament que pretén impulsar “una acció social ampla oberta, d’esperit dialogant i renovador, que mantinga la tensió democràtica i l’exigència dels drets bàsics. Una tensió permanent que ha de servir també per afrontar amb esperança qualsevol contesa electoral”. L’introductor de l’acte, Miquel Alberola, plantejà “què fem ací tots i totes nosaltres”, gent ja gran, doncs, d’això es tracta, de buscar la unitat necessària per fer front a l’autoritarisme i la deriva que vivim i aquella que pot vindre.
A l’Octubre CCC, hi érem una gent que portem als muscles anys de feina i de compromís amb el país i els ideals d’esquerra. Observem i patim la regressió política i social, i cal doncs que l’esquerra, aquella que està organitzada sota unes sigles conforme “candidatures amb lleialtat, respecte i generositat, posant per damunt l’interès general i defugint els personalismes”. Existeix el desig de veure confluir, ajuntar-se les esquerres, amb voluntat de poder governat, arreplegant les opcions de progrés en relació amb temes com ara l’habitatge, el respecte al territori, la consolidació dels drets, un finançament just, i un llarg etcètera.
En acabar l’acte, algú em va preguntar com ho veia. Crec que cal fer quelcom, i no estar a l’espera de les concretes cites electorals. Una iniciativa ciutadana, com aquesta, pot ser una eina de pressió, de conscienciació, però, al final, les opcions debatran sobre llistes, acords, coalicions possibles, i en el millor dels casos, programes de govern, en els diversos àmbits (autonòmic, local, estatal). Sabem, però, que hi ha dificultats: lideratges en competència, opcions que consideren que són depositaries de la veritat, reticències a la dilució amb les forces d’àmbit espanyol, i la tendència a demanar programes de màxims o pel contrari, sota mínims. També cal comptar amb el PSOE, un partit que ha governat i, per tant, pot ser criticat per allò que no ha fet, o tal vegada no ha pogut.
L’experiència del Botànic hauria de ser considerada, amb els seus punts positius i les seues insuficiències. També, cal fer-ho amb la dels darrers anys de govern de coalició a l’Estat. Matèria per parlar en tenim, i per parlar en àmbits amplis de la ciutadania, una ciutadania que es troba prou distanciada de les elits, sotmesa als missatges propagandístics, gran part els quals estan manipulats. Pensem en les noves generacions, en les emocions a voltes equivocades.
Donem la benvinguda, la paraula, el debat, això sempre és important. En la mesura de les disponibilitats, hi ha allò que podríem esmentar com unes propostes de màxims, i també, unes prioritats més immediates o urgents.