Propostes
Propostes mínimes per a canviar la tendència, sense plantejar-les com un programa i molt menys tancat. (La numeració no indica ordre de prioritat).
1. Bon Govern.
2. Economia i finançament
3. Reforçament de l’agenda social
4. Contra l’exclusió social.
5. En defensa de la igualtat.
6. Cap ambigüitat ni demora per l’habitatge.
7. Lluita efectiva contra la Crisi Climàtica i la pobresa al món
8. Protecció i vertebració del territori
9. L’agricultura, sector primari, és una activitat a protegir
10. Ciutats i pobles saludables,
11. Defensa de la llengua i la cultura
1. Bon Govern. La dana catastròfica de 2024, gestionada de manera irresponsable pel Consell de la Generalitat, amb conseqüències humanes irreparables, ens ha mostrat quant important és tindre al cap de les institucions públiques les persones més preparades i compromeses amb la democràcia i el servei públic. Una situació que, per contra, ha mostrat la força de la solidaritat de bona part del nostre poble.
Així mateix cal abordar la reforma radical de l’Administració Pública.
2. Economia i finançament. L’economia ha de subordinar-se al bé comú i a la sostenibilitat social i ambiental, garantint salaris dignes i combatent l’especulació i el frau. Per això, l’Estat ha d’intervindre estratègicament per assegurar la funció social del sector públic i una redistribució justa de les rendes, impedint la secessió tributària i l’evasió de les grans fortunes. Només amb mesures estrictes contra la desigualtat espodrà eradicar la pobresa. Urgeix resoldre l’infrafinançament del sistema públic valencià.
3. Reforçament de l’agenda social. S’han de complir les obligacions derivades del dret a un sistema públic i de qualitat dels serveis bàsics de benestar com són la sanitat, l’educació, els serveis socials, la protecció en el treball i les cures.
Cal denunciar obertament l’abandó intencionat de les polítiques públiques cap a la privatització en estos sectors; revertir rescatar i ampliar serveis; reforçar i dotar plantilles per a suprimir les llistes d’espera.
4. Contra l’exclusió social. Que una de cada cinc famílies valencianes visca en situació d’exclusió social, com apunten informes solvents, resulta de tot punt inacceptable. Per això cal establir un ingrés social universal, exigir una acció decidida en la defensa dels drets humans i la regularització administrativa de totes les persones.
Les desigualtats estructurals en el mercat laboral condemnen amb els pitjors treballs i els salaris més baixos especialment les persones migrants; la gent jove, atrapada en treballs temporals i precaris, que no els permet albirar una autonomia vital real; i, sempre, les dones, que, a més de carregar habitualment amb la criança i les cures, patixen la bretxa salarial.
5. En defensa de la igualtat. Compliment íntegre de les lleis d’igualtat i violència cap a les dones pel que fa a prevenció, sensibilització i protecció. Les mesures per a les dones amenaçades no poden estar sotmeses a errors.
6. Cap ambigüitat ni demora per l’habitatge. Cal garantir el dret a l’habitatge per a totes les persones amb mesures orientades a rescatar persones, superar el sensellarisme i eliminar l’especulació i el racisme immobiliari:
· eliminar els desnonaments sense alternativa residencial.
· aconseguir preus assequibles en lloguers i ajudes suficients.
· prohibir la compravenda d’habitatge per a especular i per a allotjaments turístics.
· gestionar urgentment i amb transparència, i augmentar, el parc públic de vivenda amb la cessió d’ús d’habitatges buits de banca i grans tenidors.
· desenvolupar al màxim el dret de tanteig i retracte.
· rescatar apartaments turístics per a ús residencial i l’habitatge de la Sareb.
· mobilitzar més habitatge amb un programa solidari i garantista per a xicotets propietaris.
· Si cal, promoure la construcció de lloguer assequible de caràcter permanent, respectant el territori, de manera descentralitzada i impulsant el cooperativisme.
7. Lluita efectiva contra la Crisi Climàtica i la pobresa al món. La superació de l’ús dels combustibles fòssils, els canvis en les formes de producció, en els transports i en el consum no són un obstacle sinó l’única oportunitat per al progrés i el benestar de la gent i del planeta, canvis que fins i tot poden generar molta i més qualificada ocupació.
8. Protecció i vertebració del territori. El territori és un patrimoni comú que ens proveeix dels recursos bàsics per a la vida. S’ha de prendre bona nota del que ha succeït amb la dana, capgirant les pràctiques abusives en urbanisme, i abandonar les ampliacions indiscriminades d’infraestructures, sovint innecessàries, caríssimes i envoltades de pràctiques corruptes.
S’han d’encarar els problemes de la despoblació de determinades comarques i promoure una ordenació del territori que revertisca les desigualtats entre el litoral i l’interior.
La xarxa valenciana de transport públic s’ha de millorar substancialment per raons funcionals i de cohesió social. Les de Rodalies necessiten modernitzar-se i ampliar-se, i s’han de recuperar sense excusa línies de ferrocarril com la de costa entre Alacant, València i Castelló.
9. L’agricultura, sector primari, és una activitat a protegir en les hortes fèrtils i en els camps productius del secà, ambdós necessaris vers un estatus de sobirania alimentària i de protecció del patrimoni natural.
10. Ciutats i pobles saludables, per a garantir àmbits urbans que afavorisquen la cohesió social. Resulta imprescindible multiplicar el verd urbà. La prioritat en l’espai públic correspon a les persones que caminen. S’ha de frenar la motorització individual, potenciant una eficient xarxa integrada de transport públic tant a escala local com intercomarcal, recuperant el paper fonamental del ferrocarril. La contenció del turisme de masses desbocat és imprescindible per a protegir els drets de pertinença del veïnat.
11. Defensa de la llengua i la cultura:
· Protecció, ús i defensa de la nostra llengua pròpia com a forma d’assegurar la pervivència de la cultura del País Valencià viva i ferma.
· Lluita contra qualsevol forma de censura.
· Aconseguir el reconeixement ple dels nostres drets lingüístics; combatre les polítiques discriminatòries; defensar polítiques lingüístiques basades en l’equitat per a normalitzar el coneixement i l’ús social de la nostra llengua en tots els àmbits comunicatius.