Revolta de jubilats per la unitat de l’esquerra
La Crida a la Unitat omple l'Octubre en un acte que busca pressionar en favor d'una llista unitària d'esquerres perquè "no es perda cap vot progressista"
DIARI LA VEU DEL PAÌS VALENCIÀ
Joan Canela València.
05/05/2026 08:26
Encara falta un any per a les pròximes eleccions valencianes però la sensació de fatiga per la deriva de l’actual govern del PP amb el suport de Vox comença a palpar-se en ambients progressistes. Les enquestes, a més, auguren un resultat molt ajustat entre els dos blocs polítics -i també dins dels blocs, però aquesta seria una altra història- i una de les claus seran els vots que vagen a formacions que després no aconseguisquen entrar en les Corts. Els vots “perduts”, en l’argot electoral habitual.
Enmig del debat sobre la candidatura que aglutine les forces a l’esquerra del PSOE -un debat que no és exclusivament valencià– ha sorgit la Crida a la Unitat, una iniciativa “d’uns amics jubilats, tal com es van autodefinir, que tenien la certesa que “sense unitat d’aquesta esquerra es repetiran els resultats del 2023”.
La reflexió no era només d’uns amics, veient la quantitat de gent que omplia l’Octubre, encara que potser sí que els jubilats eren el grup més majoritari a la sala. A més, tampoc es tracta d’una iniciativa aïllada, sinó que grups similars estan sorgint en diferents ciutats del País Valencià com Alacant, Castelló de la Plana, Elda o Gandia. I la demanda explícita era pressionar a les formacions d’esquerra perquè aparquen “les diferències i treballen en conjunt”, exigint-los “generositat” i “empatia”, en una demanda que potser el posa la vena abans de la ferida davant els previsibles mesos interminables d’esgotadores negociacions i titulars de premsa plens de desavinences i baralles quan arribe el moment de confeccionar les llistes.
Unitat per a què?
L’acte d’ahir, però, no va entrar en aquests detalls -“no venim a substituir ningú ni a competir amb ningú” es va repetir diverses vegades- sinó que va centrar-se en donar veu a diferents problemàtiques que necessiten un canvi de govern per poder millorar. Davant del faristol es va parlar d’habitatge, emergència climàtica, drets socials, llengua, sanitat, feminisme o territori.
Si el diagnòstic general va ser que l’actual aliança de la dreta i l’extrema dreta tenen conseqüències nefastes en la seua persecució al valencià, el desmantellament dels serveis públics o la promoció de l’especulació i destrucció del territori, no va quedar tan clar que qualsevol “govern progressista” servisca de recepta màgica per afrontar aquests reptes. L’activista de la PAH Ismael Sanz va deixar clar només pujar que “no ens comprometrem amb cap partit sense conèixer les seues mesures concretes en matèria d’habitatge”.
També l’històric activista Joan Olmos va recordar algunes preguntes que des del col·lectiu en defensa del territori Terra Crítica havien formulat el 2003 i continuaven hui en dia sense resposta: “dins l’àmbit de l’esquerra i el valencianisme massa sovint ens hem sentit molt sols”, va retreure sobre la dificultat d’implementar polítiques que defensen realment el territori fins i tot quan aquests governen. “No avancem només demanant unitat a l’esquerra. Cal demanar també compromisos i responsabilitat als polítics”. “Si volem unitat cal honestedat”, va reflexionar en una direcció similar, l’actriu Rosana Pastor, encarregada de cobrir l’àrea de cultura. Per la seua banda, l’activista feminista i internacionalista Consol Vidal va demanar que “els partits han de rebre la sàbia dels moviments socials, s’han de deixar contaminar”.
Qui potser va ser més explícit en aquesta recepta va ser l’activista Francesc Herrera -qui representava “els joves”- qui va definir una “esquerra institucional i una esquerra al carrer” i que aquesta segona és tan important com la primera a l’hora de definir “un programa d’esquerres sense embuts”, capaç d’iniciar “un procés emancipador que genere esperança”.
Una “esperança” potser més important encara que la “unitat” a l’hora de provocar tombs electoral. Però l’esperança després no es pot decebre, podria ser el to transversal de tots aquests activistes.