Quan a finals de l’any passat vam llançar “Crida a la unitat” ho férem pensant en les eleccions al Congrés, les autonòmiques a la Generalitat i les municipals. Totes importants, totes decisives per enfrontar l’amenaça a la democràcia que suposaria una majoria de dreta i extrema dreta. En aquell moment no valoràvem les del Senat, desconsiderant que les generals tenen dos components: les del Congrés i les del Senat. Ens pesava les enormes dificultats (afegides pel seu caràcter d’elecció pel sistema majoritari) d’aquestes últimes. Ara ens demana unes consideracions complementàries...
El desprestigi del Senat, sobre el que es repeteixen crítiques d’inutilitat amb certa freqüència i base, no ens deu fer oblidar que està lligat a la seua escassa representativitat territorial tal i com és ara. Escassetat i imprecisió de les seues funcions. La seua discutible operativitat obstaculitza i frena l’agilitat del Congrés, com s’ha demostrat en la present legislatura en la qual, a més, també s’ha desvirtuat la institució per a assetjar el govern de progrés amb comissions de investigació abusives.
Però la realitat és que el Senat existeix i que si les dretes guanyen en ell la majoria necessària, el nostre sistema constitucional estarà en greu perill: és a dir, podran reformar la Constitució mitjançant l’elecció de magistrats per al Tribunal Constitucional que la interpreten amb un biaix conservador i reaccionari. Si no ho evitem es possibilitarà (per la porta de darrere) el desmuntatge del nostre sistema de drets i garanties constitucionals. Ens la juguem, doncs.
Les funcions per un Senat Reformat haurien de ser la coordinació de les comunitats autònomes, la resolució dels conflictes entre elles i, sobretot, establir una política general de les autonomies que complete l’estat del benestar respectant les competències i particularitats de cadascuna. Això implicaria, entre altres, haver d’introduir modificacions de representativitat en el propi Senat i resoldre qüestions greus pendents com el finançament autonòmic. El Senat és una institució que demana reflexió, debat i modificacions institucionals profundes: però recordar-ho no és exactament l’objectiu d’aquestes línies.
Com sabeu, el sistema majoritari actual d’elecció del Senat, impedeix la pluralitat de la càmera en arribar a resultats com el de la present legislatura, d’una mancança completa de representativitat en ser pràcticament unicolor.
Hi ha una possibilitat de trencar eixa situació: un acord entre totes les forces de l’esquerra d’una votació creuada a uns candidats acordats de manera que es garantisca la majoria de vots. Tres candidats acordats per a votar-se pels electors de totes les forces de l’esquerra és possible i necessari (ixen quatre per demarcació però cada elector/a en vota tres). Aquesta opció té antecedents exitosos (l’Entesa catalana dels anys huitanta) i ara mateixa estan propugnant-la diverses personalitats (Pérez Royo, catedràtic de constitucional és qui la va llançar).
No podem desconèixer les dificultats d’eixa entesa, però mereix la pena intentar-la.
La nostra proposta és que ens sumem a la proposta i la defensem en els contactes que estem fent amb les diverses forces de l’esquerra valenciana per a impulsar la unitat.
Gràcies, com sempre, per la vostra col·laboració i interès.
Grup impulsor de la iniciativa “Crida a la Unitat” (24/09/2026)
También el Senado:
Cuando a finales del año pasado lanzamos “Crida a la Unitat” lo hicimos pensando en las elecciones en el Congreso, las autonómicas para la Generalitat y las municipales. Todas importantes, todas decisivas para enfrentar la amenaza a la democracia que supondría una mayoría de derecha y extrema derecha. En aquel momento no valorábamos las del Senado, pese a que las generales tienen dos componentes: las del Congreso y las del Senado. Nos pesaba las enormes dificultades (añadidas por su carácter de elección por el sistema mayoritario) de estas últimas. Ahora nos requiere unas consideraciones complementarias...
El desprestigio del Senado, sobre el que se repiten críticas de inutilidad con cierta frecuencia y base, no nos debe de hacer olvidar que está ligado a su escasa representatividad territorial tal y como es ahora; escasez e imprecisión de sus funciones. Su discutible operatividad obstaculiza y frena la agilidad del Congreso, como se ha demostrado en la presente legislatura en la que, además, también se ha desvirtuado la institución para asediar al gobierno de progreso con comisiones de investigación abusivas.
Pero la realidad es que el Senado existe y que si las derechas ganan en él la mayoría necesaria, nuestro sistema constitucional estará en grave peligro: es decir, podrán reformar la Constitución mediante la elección de magistrados para el Tribunal Constitucional que la interpreten con un sesgo conservador y reaccionario. Si no lo evitamos se posibilitará (por la puerta de atrás) el desmontaje de nuestro sistema de derechos y garantías constitucionales. Así pues, nos la estamos jugando.
Las funciones por un Senado Reformado tendrían que ser las de coordinación de las comunidades autónomas, la resolución de los conflictos entre ellas y, sobre todo, establecer una política general de las autonomías que complete el estado del bienestar respetando las competencias y particularidades de cada una. Esto implicaría, entre otras, tener que introducir modificaciones de representatividad en el propio Senado y resolver cuestiones graves pendientes como la financiación autonómica. El Senado es una institución que requiere reflexión, debate y modificaciones institucionales profundas: pero recordarlo no es exactamente el objetivo de estas líneas.
Cómo sabéis, el sistema mayoritario actual de elección del Senado, impide la pluralidad de la cámara cuando se llega a resultados como el de la presente legislatura, de una carencia completa de representatividad al ser prácticamente unicolor.
Hay una posibilidad de romper esa situación: un acuerdo entre todas las fuerzas de la izquierda de una votación cruzada a unos candidatos acordados de forma que se garantice la mayoría de votos. Tres candidatos acordados para votarse por los electores de todas las fuerzas de la izquierda es posible y necesario (salen cuatro por demarcación pero cada elector/a vota tres). Esta opción tiene antecedentes exitosos (l’Entesa catalana de los años ochenta) y ahora misma están propugnándola varias personalidades (Pérez Royo, catedrático de constitucional es quien la lanzó).
No podemos desconocer las dificultados de ese entendimiento, pero merece la pena intentarla.
Nuestra propuesta es que nos sumamos a la propuesta y la defendemos en los contactos que estamos haciendo con las diversas fuerzas de la izquierda valenciana para impulsar la unidad.
Gracias, como siempre, por vuestra colaboració e interés.
Grupo impulsor de la iniciativa “Crida a la Unitat” (24/09/2026)

