Unitat de l’esquerra per a fer fora la dreta, però també per a transformar

A un any de les eleccions, la unitat a l'esquerra del PSOE és condició imprescindible per aconseguir un tomb electoral, però també calen més coses

Moisès Vizcaino 05/05/2026 21:30

L’acte del dilluns 4 de maig a València en l’OctubreCCC de presentació de la Crida per la Unitat per tal de pressionar l’espai a l’esquerra del PSOE per presentar una candidatura única per tal de no “perdre cap vot progressista” -tal com es va explicar al mateix acte- i donar opcions a desallotjar el PP i els seus aliats de Vox de la Generalitat i els ajuntaments, és una mostra del neguit que hi ha en bona part del que podríem anomenar esquerra social, aquella que s’organitza i es manifesta en moviments socials, sindicats i teixit associatiu i que més enllà del vot, no participa directament en els afers interns dels partits.

Aquesta gent que, com tothom, està afectada per les polítiques públiques i, per tant, està directament interessada en desallotjar uns partits de govern que s’han caracteritzat per les polítiques antisocials, la persecució a la cultura i llengua valenciana, l’especulació i destrucció ambiental i l’absoluta ineficiència (no oblidem la gestió de la dana), també està preocupada per la possible incapacitat de l’espai a l’esquera del PSOE per crear una candidatura única que no dividisca el vot i deixe formacions fora de Les Corts i, per tant, el malbaratament d’uns milers de vots que poden ser essencials per aconseguir aquest canvi. Això ja va passar en les eleccions a Corts Valencianes el 2023.

Aquesta candidatura, per raons de fortalesa electoral, hauria d’estar coordinada i encapçalada per Compromís, que és a qui li toca assumir el repte d’aglutinar al País Valencià les diverses forces d’esquerra com EUPV, Podem, Sumar i ERPV, entre altres, sense abandonar el valencianisme ni perdre la independència com a projecte d’estricta obediència valenciana, i a opcions nacionalistes com Demòcrates Valencians i República Valenciana-Estat Valencià, entre altres projectes valencians comarcals i/o locals. Som conscients de la dificultat de l’operació que en alguns moments pot semblar la quadratura del cercle. Cal molta responsabilitat, humilitat i generositat per part dels dirigents polítics. Però ja diuen -no l’atribuirem a ningú, perquè l’origen està disputat- que “la política és l’art de fer possible allò impossible”.

Amb tot, aquest només seria el primer pas, imprescindible però no suficient, per reeditar un govern progressista a partir del 2027. Els resultats del 2023 assenyalen que no va ser només la desunió el que va impedir que les forces del Botànic sumaren. També va influir el factor desil·lusió. Una desil·lusió que va deixar desenes de milers de votants d’esquerres i sobiranistes a casa i va propiciar la victòria de PP i Vox.

En aquest sentit, el desastre de la gestió de la dreta i l’extrema dreta ja facilita parcialment la faena, però amb ràbia i anant a la contra no n’hi ha prou. És necessària una campanya centrada en els temes que més preocupa a la ciutadania valenciana i el compromís ferm i clar d’intervenir en aquests punts i no repetir l’errada de les mitges tintes, les dilacions i les solucions a mitges del Botànic.

Habitatge, transport públic, serveis públics (especialment sanitat i educació, però no només) i la situació de la llengua, la cultura i els mitjans de comunicació públics, són els quatre eixos -a més de la dignificació de les víctimes i de les protestes per la negligent gestió de la dana- sobre els quals s’han produït les majors protestes i mobilitzacions d’aquests darrers anys.

Són també, especialment l’habitatge, els temes que més preocupen a la gent segons les enquestes i són també uns temes que la dreta no pot resoldre i que, per tant, intentarà esquivar en el debat electoral intentant posar el focus en els seus temes estrella com la migració, la seguretat o l’amenaça catalanista. No es pot caure en la trampa. Cal centrar el debat en allò que importa a la gent, mostrar-se ferms i inflexibles amb mesures que poden ajudar a resoldre aquestes qüestions encara que siga a costa d’eixir-se’n del marc tancat imposat pels grans mitjans de comunicació de l’espanyolisme mediàtic.

És l’hora, com deia aquell lema polític, d’actuar amb valentia. Amb valentia de veritat per a millorar la qualitat de vida de les classes populars del poble valencià.